Acreció planetària

Segons les hipòtesis més generalment admeses, el conjunt de l'Univers, incloent-hi la nostra galàxia, té uns 14.000 milions d'anys. El Sol i el sistema planetari que l'envolta, del qual forma part la Terra, no es configuraren, però fins fa uns 4600 milions d'anys, com a resultat de la condensació en el Sol de la major part d'un núvol de pols i gas interstel·lar i per acreció de la resta en forma de protoplanetes (fig. 1) que començaren a girar entorn d'aquella estrella.

Un d'aquells protoplanetes (la Terra), degut als freqüents impactes d'altres cossos i a l'energia de la desintegració radioactiva dels isòtops de vida curta, es mantingué durant un període en estat de fusió (fig. 2). Després es refredà i diferencià una escorça sòlida (fig. 3) i una atmòsfera gasosa (fig. 4) que no s'estabilitzà fins en fa uns 3900 milions d'anys (fig. 5).

L'atmosfera tenia una composició i unes propietats completament diferents a les presents (composta fonamentalment de vapor d'aigua, nitrogen i diòxid de carboni i mancada com estava d'oxigen, era reductora en comptes d'oxidant (fig. 6), l'energia que arribava a la Terra procedent del Sol era molt menor que no la que hi arriba actualment i la distribució de terres i mars no s'assemblava gens a la d'avui.