Allà
no mana ningú
i tothom creu i va recte,
perquè s'acata i respecta
el pensar de cadascú. |
Així
tots viuen tranquils
i en la més dolça harmonia,
sense crims, ni policia,
ni plets, ni guerres civils. |
No
es fan quintes ni eleccions;
i, com no hi ha propietaris,
no hi ha advocats, ni notaris,
ni es paguen contribucions. |
Allà
ningú té la dèria
dels treballs per l'interès,
perquè, com no hi ha diners,
no es coneix mai la misèria. |
Tothom
troba el que demana;
i per contentà a qui es vol,
cada dia surt el sol,
i plou set cops a la setmana. |
|
Però
la pluja no encaparra;
el dilluns plouen cabrits;
el dimarts, coloms rostits;
el dimecres, botifarra; |
el
dijous, rets i cotilles;
divendres, fruites i vanos;
dissabte, puros habanos,
i el diumenge, mandonguilles. |
Allà
sols hi ha fruites fines
i préssecs rossos com sols;
albercocs del pinyol dolç
i les pomes camosines. |
Les
cases són de torrons;
les parets, de xocolata;
les rieres, d'or i plata,
i els camps, coberts de capons. |
Els
arbres dónen vestits;
les muntanyes, perles riques;
els jardins, flors molt boniques,
i les fonts, vins exquisits. |
|
Allà
no s'ha de passar
cap pena de poder viure;
vinga broma, vinga riure;
i menjar bé, i disfrutar. |
Així
es, que com hi regna
tanta alegria i quietud,
s'hi disfruta una salut
que els metges no hi tenen feina. |
I
quan ja s'és a la vora
de les portes de la mort,
ve una febre, un atac fort,
i... bona nit i bona hora. |
Amb
això, sense disbauxa,
si us agrada lo que es diu,
aneu a passar un estiu
allà a la terra de Xauxa. |
I
quan sereu de tornada,
d'eix país formós i gai,
com que jo no hi estat mai...
ja em contareu si us agrada. |
(Antoni Bori i Fontestà, 1862-1912) |
|
|
